Tipologia

TIPOLOGIA

La kealingua és una llengua que es pot classificar com a tipològicament sintètica i aglutinant. Des de la seva estructura gramatical, exhibeix característiques pròpies de les llengües sintètiques, ja que les frases són grups de paraules que alhora són grups de morfemes. Aquest darrer tret fa que la llengua sigui aglutinant: els morfemes s'adjunten als radicals de manera separada i transparent, contribuint a la formació de paraules complexes i la creació de significats específics. Per exemple, en l'oració següent:

Cat. Jo rento la roba

Kea. couno ulito-plankotente ranblatuca

couno= cou (1a persona singular, jo)+no (desinència de nominatiu singular, atès que ‘jo’ funciona com el subjecte)

ulito-plankotente= ulito- (partícula de present)+ planko (arrel del verb ‘rentar) + tente (partícula que denota que és una acció inacabada, un verb imperfectiu)

ranblatuca= ranblatu (arrel de la paraula roba) + ca (desinència d’acusatiu singular, atès que ‘roba’ funciona com a subjecte)

la paraula ‘la’ no presenta traducció perquè la kealingua no té determinants.

Així i tot, es podria considerar parcialment flexiva, donada la flexió verbal de temps (vegeu morfologia).

IMPLICACIONS TIPOLÒGIQUES

A més, de la mateixa manera que qualsevol altre codi lingüístic, es basa en una sèrie d’implicacions tipològiques, fenòmens relacionats que es donen de manera conjunta en els diferents camps. Alguns exemples són els següents:

FONOLOGIA

Segons la taula (enllaçar) hi ha vint-i-un sons consonàntics curts, però també cal afegir-hi sis consonants llargues, que es troben només en posició intervocàlica, tot respectant l’Universal 469 de Rara & Universals Archive (Plank & Filiminova, 2000): [pp, bb, tt, dd, kk, gg, nn, mm]. Per exemple, el demostratiu ‘taki’, que vol dir aquest en català, es pronunciaria ['ta kkɪ]. Aquest inventari de consonants i vocals també respecta l’Universal 1328 de Rara & Universals Archive (Plank & Filiminova, 2000), que declara que totes les llengües compten amb un inventari de sons simètric. Per aquesta raó hi trobam vocals tant obertes com tancades o tant frontals com posteriors i també consonants oclusives, africades o fricatives tant sonores com sordes.

MORFOLOGIA

SINTAXI

Segons l’universal 917 de Rara & Universals Archive (Plank & Filiminova, 2000), les llengües OV fan la ramificació cap a l’esquerra, en canvi, les VO com la kealingua fan la ramificació cap a la dreta com la kealingua. 

 

SEMÀNTICA: 

DIXI TEMPORAL I ESPACIAL

Quant a dixi espacial s’adopta un sistema basat en el cos, atès que els termes s’han fet per traducció de l’anglès: trobem una sèrie de preposicions, termes díctics que denoten espai (marcats a la taula inferior en gris). Quant a la dixi temporal, és fonamentada en els verbs, que tenen flexió de temps*, tot i que també trobem tres equivalents preposicionals als adverbis ahir (enato), avui (ulito) i demà (imeto) (marcades en vermell).

* vegeu morfologia, Temps verbals

sobre (referent a; sobre el tema de)	ginsa
a dalt, a sobre	busa
a través (a / a l'altre costat de)	glamsa
després (després de; en el futur de)	glonosa
a (al mateix lloc que)	brakrasa
abans, abans de (en el passat de)	kronlasa
de (que conté la quantitat mesurada: "dos litres d’aigua")	danglisa
sense, que manca	kamsa
al voltant	bimsa
a causa de	plurosa
abans, davant, davant (espacialment)	runtusa
darrere de	pusa
entre, enmig, inter-	blemsa
més enllà (beyond) ?	glosa
per mitjà de, via, per, amb (utilitzant; a través de la instrumentació de)	dontosa
durant (en el present, en el moment de)	pondesa
excepte, a més, a part de, diferent de, excloent	dimsa
per a (aprofitar; destinat a; amb la finalitat de)	klonsa
per (a canvi de)	lisa
de, fora de, lluny de	plitisa
a (situat dins de)	gronbosa
en lloc de	brisa
com, similar a	kransa
a prop de	gonsa
de (propietat de; pertanyent a; associat amb; = genitiu)	panbrosa
sobre (reposar-se sobre; recolzat damunt la part superior o una altra superfície)	dansa
fora, a l’exterior de	dremplasa
a través de	blegresa
a, cap a (avançar cap a)	prakusa
davall, a sota	damsa
amb (acompanyat de)	memsa
que, comparat amb	pumsa

Taula extreta del diccionari de la kealingua, vegeu l’apartat de lèxic.

DIXI SOCIAL

Quant a dixi social, no existeix la distinció honorífica T-V, “tu” i “vós”. Segons explica Imete Bonar, una membre dels keas: “em sorprèn molt l’existència d’un tractament distintiu de respecte, em sembla discriminatori, perquè tothom s’hauria de tractar igual”.

Aquestes qüestions esmentades demostren el sistema valors dels keas, del qual la seva llengua n’és una mostra. La seva societat, segons la Korni, busca el tractament indistintiu d’homes i dones, de grans i petits, sense superioritats, perquè ningú és més poderós que ningú altre.