Tipologia
TIPOLOGIA
La kealingua és una llengua que es pot classificar com a tipològicament sintètica i aglutinant. Des de la seva estructura gramatical, exhibeix característiques pròpies de les llengües sintètiques, ja que les frases són grups de paraules que alhora són grups de morfemes. Aquest darrer tret fa que la llengua sigui aglutinant: els morfemes s'adjunten als radicals de manera separada i transparent, contribuint a la formació de paraules complexes i la creació de significats específics. Per exemple, en l'oració següent:
Cat. Jo rento la roba
Kea. couno ulito-plankotente ranblatuca
couno= cou (1a persona singular, jo)+no (desinència de nominatiu singular, atès que ‘jo’ funciona com el subjecte)
ulito-plankotente= ulito- (partícula de present)+ planko (arrel del verb ‘rentar) + tente (partícula que denota que és una acció inacabada, un verb imperfectiu)
ranblatuca= ranblatu (arrel de la paraula roba) + ca (desinència d’acusatiu singular, atès que ‘roba’ funciona com a subjecte)
la paraula ‘la’ no presenta traducció perquè la kealingua no té determinants.
Així i tot, es podria considerar parcialment flexiva, donada la flexió verbal de temps (vegeu morfologia).
IMPLICACIONS TIPOLÒGIQUES
A més, de la mateixa manera que qualsevol altre codi lingüístic, es basa en una sèrie d’implicacions tipològiques, fenòmens relacionats que es donen de manera conjunta en els diferents camps. Alguns exemples són els següents:
FONOLOGIA
Segons la taula (enllaçar) hi ha vint-i-un sons consonàntics curts, però també cal afegir-hi sis consonants llargues, que es troben només en posició intervocàlica, tot respectant l’Universal 469 de Rara & Universals Archive (Plank & Filiminova, 2000): [pp, bb, tt, dd, kk, gg, nn, mm]. Per exemple, el demostratiu ‘taki’, que vol dir aquest en català, es pronunciaria ['ta kkɪ]. Aquest inventari de consonants i vocals també respecta l’Universal 1328 de Rara & Universals Archive (Plank & Filiminova, 2000), que declara que totes les llengües compten amb un inventari de sons simètric. Per aquesta raó hi trobam vocals tant obertes com tancades o tant frontals com posteriors i també consonants oclusives, africades o fricatives tant sonores com sordes.
MORFOLOGIA
SINTAXI
Segons l’universal 917 de Rara & Universals Archive (Plank & Filiminova, 2000), les llengües OV fan la ramificació cap a l’esquerra, en canvi, les VO com la kealingua fan la ramificació cap a la dreta com la kealingua.
SEMÀNTICA:
DIXI TEMPORAL I ESPACIAL
Quant a dixi espacial s’adopta un sistema basat en el cos, atès que els termes s’han fet per traducció de l’anglès: trobem una sèrie de preposicions, termes díctics que denoten espai (marcats a la taula inferior en gris). Quant a la dixi temporal, és fonamentada en els verbs, que tenen flexió de temps*, tot i que també trobem tres equivalents preposicionals als adverbis ahir (enato), avui (ulito) i demà (imeto) (marcades en vermell).
* vegeu morfologia, Temps verbals
Taula extreta del diccionari de la kealingua, vegeu l’apartat de lèxic.
DIXI SOCIAL
Quant a dixi social, no existeix la distinció honorífica T-V, “tu” i “vós”. Segons explica Imete Bonar, una membre dels keas: “em sorprèn molt l’existència d’un tractament distintiu de respecte, em sembla discriminatori, perquè tothom s’hauria de tractar igual”.
Aquestes qüestions esmentades demostren el sistema valors dels keas, del qual la seva llengua n’és una mostra. La seva societat, segons la Korni, busca el tractament indistintiu d’homes i dones, de grans i petits, sense superioritats, perquè ningú és més poderós que ningú altre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada