Morfologia
El diccionari no està ordenat alfabèticament, sinó per categories gramaticals. En kealingua, les categories gramaticals es reflecteixen en el vocabulari (tant paraules funcionals com lèxiques) en forma de desinències finals (amb sufixos), a diferència del català.
SUBSTANTIUS
Comuns: es poden reconèixer pel sufix “-tu”. Exemple: kangitu (universitat).
Propis: són declinats mitjançant el sistema de casos, segons la funció sintàctica
que cobreixin dins l’oració (subjecte, atribut, complement directe, etc.).
Nombre: singular o plural. És determinat mitjançant la declinació corresponent.
Gènere: no en tenen.
Graus: -diminutiu: s’afegeix el sufix “-siu” al mot. Exemple: klimmutusiu (cotxet).
-augmentatiu: s’afegeix el sufix “-so” al mot. Exemple: primtuso (casota).
ADJECTIUS
Terminació: es poden reconèixer pel sufix “-ta”. Exemple: pimpita (fosc).
Concordança: han de declinar-se de la mateixa manera que els substantius als quals acompanyen; per tant, la relació de concordança s’ha de complir en nombre i cas.
Gènere: no en tenen.
Graus: -positiu: acaba amb “-ta”. Exemple: kumbrita (dolç).
-diminutiu: s’afegeix el sufix “-siu” al mot. Exemple: dabratasiu (blanquet).
-augmentatiu: s’afegeix el sufix “-so” al mot. Exemple: bokotaso (brutot).
-comparatiu: s’afegeix “-sere” al mot i, tot seguit, “pumsa” (partícula
comparativa). Exemple: keketasere pumsa… (més jove que…).
-superlatiu: s’afegeix “-sese” al mot. Exemple: numbletasese (llarguíssim).
ADVERBIS
Terminació: es poden reconèixer pel sufix “-to”. Exemple: benkloto (sovint).
Responen a la funció sintàctica de complement circumstancial; aleshores, són declinats amb el cas ablatiu.
DETERMINANTS
ARTICLES → la nostra llengua no compta amb articles.
DEMOSTRATIUS:
De proximitat (aquest) → trita
De mitja distància (aqueix) → en kealingua no existeix aquest matís
De llunyania (aquell) → glutrita
NUMERALS:
CARDINALS
El sufix que defineix els nombres és “-se”. En el cas de les desenes, llevat del 10, es tracta d’un interfix (“-se-”). D’altra banda, val a dir que cal prescindir-ne quan calgui, és a dir, en necessitar llur forma simplificada per formar altres combinacions numèriques.
Els números compresos entre l’onze i el dinou, ambdós inclosos, es formen per composició: es combinen el número deu (“putse”) i el prefix de la unitat simplificada corresponent. En canvi, per formar les desenes, s’afegeix el sufix “-re” a la unitat numèrica, per tal de multiplicar-la per deu. Per formar les centenes, els milers i els milions, cal afegir el prefix simplificat de les unitats al cent (“pigluse”), al mil (“graplose”) i al milió (“pumtuse”), respectivament. Pel que fa a la formació de les desenes de milers, s’ajunten les partícules simplificades de les desenes i el mot “graplose” (“mil”).
Finalment, a l’hora de crear la resta de combinacions numèriques, cal tenir en compte l’addició d’un guionet (“-”) entre les unitats (simplificades) i les desenes, com es mostra en la taula d’exemples.
ORDINALS
Per formar els determinants numerals ordinals, s’agafa la unitat simplificada i s’uneix, mitjançant un guionet (“-”), al mot “pomplitu” (equivalent a “ordre” en català).
Exemples: Primer → drum-pomplitu
Segon → tum-pomplitu
Tercer → dre-pomplitu
QUANTIFICADORS INDEFINITS:
Són adjectius, per tant, acaben en “-ta”. Exemple: trekuta (molts), lumuta (pocs), pempota (poc), etc.
CONJUNCIONS
Terminació: es poden reconèixer pel sufix “-si”. Exemple: mosi (i).
Serveixen per unir oracions; per tant, segurament tendran funció de nexe.
PREPOSICIONS
Terminació: es poden reconèixer pel sufix “-sa”. Exemple: pondesa (durant).
Serveixen per unir substantius i establir relacions entre ells.
PRONOMS
Els pronoms que cobreixen la funció de complement directe s’expressen de la mateixa manera que els pronoms personals.
VERBS
La terminació amb què compten els verbs en infinitiu (així com apareixen al diccionari) és “-te”. La kealingua no té verbs conjugats, són formes no verbals perquè no tenen flexió de nombre; se sap si el verb és singular o plural, segons el subjecte que s’empri. Per tant, el subjecte no es pot ometre en cap cas; sempre s’ha d’explicitar.
*Hi ha multiplicitat de possibles traduccions perquè els temps verbals en kealingua no són equivalents exactes als temps verbals catalans
*Tots els exemples estan formats suposant que el subjecte és la primera persona del singular (cou)
*Cal posar un guionet (“-”) entre la partícula temporal i el verb, però no entre el verb i la partícula de mode.
No obstant això, per formar les següents formes verbals no s’empren ni les partícules temporals (passat: “enato-”, present: “ulito-”, futur: “imeto-”), ni les de mode (imperfectiu o perfectiu: “-tente”, “-tete”):
Condicional per expressar casos hipotètics: “-tei”. Exemple: Couno bromtei (jo ballaria).
Imperatiu per donar ordres. Terminació: “-teu”. Exemple: Bromteu! (balla/balleu!).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada