Sintaxi

ORDRE DELS CONSTITUENTS MAJORS

Els constituents majors de la kealingua segueixen l’estructura de SVO (Subjecte, Verb, Objecte), així com és el cas de l’anglès. És per aquest motiu que té tendència a la preposició, 

i fa créixer les branques sintàctiques cap a la dreta a partir del nucli verbal, segons l’Universal 917 de Rara & Universals Archive (Plank & Filiminova, 2000).

Figura 1: Branching direction in head+modifier (VO) languages (English)

Quan l’arbre sintàctic creix cap a la dreta, l’ordre dels constituents és el de la figura (Eifring i Theil 2005: 14). Per comparar el funcionament intern de la sintaxi de la kealingua (SVO) emprarem exemples en català (també SVO).

verb+object

Cat. Jo rento la roba

Kea. couno ulito-plankotente ranblatuca

preposition+noun

Cat. Jo escric per a ella.

Kea. couno ulito-pritretente klonsa lefida

noun+genitive

Cat. El llibre de la Maria

Kea. plugratuno panbrosa Mariage

auxiliary+verb

no n’hi ha

noun+relative clause

Cat. L’amor que (jo) sent per tu és enorme

Kea. grikiteno eque couno ulito-blimtente klonsa ruliba ulito-kodrotente ruplotano

adj+ stand. of comp.

Cat.: Jo som més vell que ell

Kea.: Cou ulito-kodrotente blenglitasoca pumsa lefige

noun+ adj

Cat.: La noia gran

Kea.: Drimdetuno blenglitano 

ESTRUCTURA DELS ELEMENTS DE L’ORACIÓ

Subjecte (S)

subst. +  (CN)

Complement del Nom (CN) = adj. / sust.

El subjecte mai no pot ser el·líptic, sempre ha de ser explícit atès que és el que expressa la persona del verb.

Predicat (P)

Està format per Verb i Objecte

L’objecte és (en cas que n’hi hagi), un o més dels següents complements verbals:

• Complement directe. (CD)

subst. + (CN)

• Complement indirecte. (CI)

(prep.) + subst. + (CN)

• Complement de règim verbal. (CRV)

prep + sust. + (CN)

• Complement del nom. (CN) ídem que el CN de Subjecte

• Complement circumstancial (CC): de temps, lloc, manera, quantitat, causa i companyia, etc. 

sust./ adv. + (CN, si el nucli és sust.) 

Els complements en parèntesi són els opcionals, aquells que no estiguin en parèntesi són obligatoris per l’existència del complement. Cal afegir que el complement agent no es dona, perquè no podem passar les frases en pasiva.

MARCADOR DE RELACIONS SINTÀCTIQUES

La llengua kealingua té un sistema de casos que marquen la funció sintàctica de les paraules.

Els casos són nominatiu, acusatiu, datiu, genitiu i ablatiu. Per a fer el plural, feim ús de la ‘reduplicació’ del sufix. 

Casos de la kealingua

Cas	Singular	Plural	Funció
Nominatiu	-no	-nono	Subjecte, Atribut
Acusatiu	-ca	-caca	Complement Directe
Datiu	-da	-dada	Complement Indirecte
Genitiu	-ge	-gege	Complement Nominal
Ablatiu	-ba	-baba	Complement Circumstacial, Complement de Règim Verbal

RELACIONS DE CONCORDANÇA

S’establiran relacions de concordança (de nombre i cas): 

• Entre un substantiu i un adjectiu que l’acompanyi. 

cat. el nen simpàtic

kea. konotuno magitano 

• Entre un substantiu i un substantiu que l’acompanyi.

cat. el cantant Ismael

kea. draploteno Ismaelno 

A diferència que en el català, en la kealingua no és necessària la concordança del verb amb el  subjecte atès que els verbs no tenen flexió i a partir del subjecte s'obté informació com el nombre del verb.

ORACIONS COMPOSTES

Les oracions simples són aquelles que tenen només un verb conjugat. En kealingua existeix la possibilitat d'oracions compostes, amb més d’un verb conjugat. N’hi ha de tres tipus: coordinades, juxtaposades i subordinades. 

COORDINADES

Les oracions coordinades són aquelles oracions “independents” que tenen el mateix nivell sitàctic. Els nexes coordinants que s’empren en kealigua són dos: 

• mosi, copulatiu, 

cat. i, si

• mesi, disjuntiu i adversatiu

cat. o, però 

Exemples:

Cat. Menja pomes i escriu una carta

Kea. Lefino ulito-kemtente krepotuca mosi ulito-ritretente mebotuca

Cat. Menja pomes o escriu una carta

Kea.Lefino ulito-kemtente krepotuca mesi ulito-ritretente mebotuca

JUXTAPOSADES

La juxtaposició també es forma per oracions independents amb el mateix nivell sintàctic. Trobam tres nexes: la coma (,), el punt i coma (;) i els dos punts (:). 

Cat. Na Maria és llesta: menja pomes i escriu una carta

kea. Mariano ulito-kodrotente grupitaca: Lefino ulito-kemtente krepotuca mosi ulito-ritretente mebotuca

SUBORDINADES

N’hi ha de tres tipus: substantives, adjectives i adverbials; però un sol nexe coordinant, aquest és -blunusi, equivalent en català als nexes subordinants (què, si, quan, mentre, perquè, on, etc.) 

Sustantiva: 

Cat. La poma que va comprar era madura.

Kea. krepotuno blunusi enato-trangretete enato-kodrotente notrotuno.

Adjectiva: 

Cat. La casa on vivim és antiga.

Kea. primtuno rokroto gemglete kodrote blenglitano.

Adverbial:

Cat.: Vaig estudiar molt quan estava content.

Kea.: Enato-brokletete dradruta mito enato-kodrotente pintutano.

MODALITATS ORACIONALS

NEGACIÓ

no significa “gunte”, per això ho posam davant el verb. 

Cat.: Jo no canto

Kea.: Couno gunte ulito-dramplotente. 

AFIRMACIÓ

no es necessita cap paraula addicional

INTERROGACIÓ

les partícules (clítics) indiquen quan una frase és interrogativa, apareixen a principi de la frase. 

Què: letuto

Com: brompeto

Quan: mito

On: rokroto

Per què: lato

Per tant, per crear una interrogació hem de posar al principi les particules anteriors i al final afegir un símbol d'interrogació (?).

Exhortació: per crear-les, el que fem és afegir el verb en imperatiu que acaba en -teu. A més, d’afegir al final de la frase el signe exclamatiu (!).

Cat.: llegeix el llibre!

Kea.: kungliteteu pruglatuca!