Fonologia

UNITAT MÍNIMA: LES LLETRES

En el kealingua, hi ha onze consonants i cinc vocals: a, b, d, e, g, i, k, l, m, n o, p, r, s, t. Com totes les llengües que compten amb una fonologia, aquesta també disposa d’un inventari fix de segments distintius vocàlics i consonàntics que detallam a continuació.

	Frontal	Central          Posterior
Tancada	i ɪ	u ʊ
Semitancada o mitjana alta Mitjana Semioberta o mitjana baixa	e   ɛ	o ə                                ɔ
Oberta baixa	æ a

Taula 1: Inventari de sons vocàlics

El sistema de vocals és molt paregut a l’anglès: /a/, /e/, /i/, /o/, /u/, amb els seus respectius al·lòfons més a baix explicats. Segons la Taula 1, hi ha onze sons vocàlics simples, però també cal afegir-hi sis possibles diftongs, que es donen en el context específic que les vocals a, e i o:

• /aʊ/, /eʊ/ i /oʊ/ abans del so consonàntic lateral alveolar /l/

• /aɪ/, /eɪ/ i /oɪ/ abans de sons consonàntics nasals: /m/, /n/ i /ŋ/.

	Bilabial	Labiodental	Dentolabial	Alveolar	Post-alveolar	Palatal	Velar	Glotal
Nasal	m			n			ŋ
Oclusiva	p b			t d			k g
Africada					tʃ dʒ
Fricativa			θ ð	s z	ʃ ʒ		ɣ̞
Vibrant				r
Aproximant				ɹ
Aproximant/ Lateral				l

Taula 2: Inventari de sons consonàntics

Les consonants més freqüents són les oclusives sordes /p/, /t/, /k/ i les dues nasals /m/ i /n/, com és habitual a totes les llengües. Es pensa que devien ser alhora dels primers pronunciats pels nadons. El kealingua és una llengua que no té parells mínims. Segons la Taula 2 hi ha un total de vint sons consonàntics curts, però també hi hem d’afegir sis sons consonàntics llargs.

Segons la taula, hi ha vint-i-un sons consonàntics curts, però també cal afegir-hi sis consonants llargues, que es troben només en posició intervocàlica, tot respectant l’Universal 469 de Rara & Universals Archive (Plank & Filiminova, 2000): [pp, bb, tt, dd, kk, gg, nn, mm]. Per exemple, el demostratiu ‘taki’, que vol dir aquest en català, es pronunciaria ['ta kkɪ]. Aquest inventari de consonants i vocals també respecta l’Universal 1328 de Rara & Universals Archive (Plank & Filiminova, 2000), que declara que totes les llengües compten amb un inventari de sons simètric. Per aquesta raó hi trobam vocals tant obertes com tancades o tant frontals com posteriors i també consonants oclusives, africades o fricatives tant sonores com sordes.

A continuació especificam la distribució al·lofònica complementària:

• a = /a/, /æ/, /aɪ/ o /aʊ/

/a/ a final de paraula i després de consonant sorda

/æ/ després de consonant sonora menys /m/, /n/, /ŋ/ i /l/

/aɪ/ davant /m/, /n/ i /ŋ/

/aʊ/ davant /l/

• e = /e/, /ə/, /ɛ/, /eɪ/ o /eʊ/

/e/ davant consonants sonores menys /m/, /n/, /ŋ/ i /l/

/ə/ en síl·laba àtona altres casos davant de consonant sorda

/ɛ/ en síl·laba tònica, la primera síl·laba de la paraula  davant de consonant sorda

/eɪ/ davant /m/, /n/ i /ŋ/

/eʊ/ davant /l/

• i = /i/ o /ɪ/

/i/ davant consonants sonores o vocals

/ɪ/ davant consonants sordes

• o = /o/, /ɔ/, /oɪ/ o /oʊ/

/o/ a final de paraula o després de consonant sorda

/ɔ/ després de consonant sonora menys /m/, /n/, /ŋ/ i /l/

/oɪ/ davant /m/, /n/ i /ŋ/

/oʊ/ davant /l/

• u = /u/ o /ʊ/

/u/ davant consonants sonores o vocals

/ʊ/ davant consonants sordes

• p = /p/ o /pp/

/p/ altres posicions

/pp/ només intervocàlic

• t = /t/, /θ/ o /tt/

/t/ davant de consonant sorda

/θ/ principi de paraula

/tt/ només intervocàlic

• k = /k/, /g/ o /kk/

/k/ principi de paraula (i altres posicions)

/g/ davant de consonants sonores

/kk/ només posició intervocàlica

• b = /b/ o /bb/

/b/ principi de paraula, davant de vocal i davant de consonants menys posició intervocàlica

/bb/ només posició intervocàlica

• d = /d/, /ð/ o /dd/

/d/ principi de paraula, davant de vocal i davant de consonants que no siguin /r/

/ð/ davant /r/

/dd/ només intervocàlic

• g = /g/, /ɣ̞/ o /gg/

/g/ principi de paraula, davant de vocal i davant de consonants que no siguin /l/ i /r/

/ɣ̞/ davant /l/ i /r/ excepte g+l+i

/gg/ només intervocàlic

• La combinació de g+l +i es pronuncia [ʒ] o [dʒ]

[dʒ] a principi de paraula

[ʒ] altres posicions

• s = /s/, /ʃ/ 

La lletra ‘s’ només pot aparèixer a final de paraula per designar la categoria de conjunció i nombre.

/s/ davant /i/

/ʃ/ davant /e/

• n = /n/, /ŋ/ o /nn/

/nn/ quan hi ha dues ‘n’ juntes

/n/ qualsevol posició menys davant de /d/ o /g/

/ŋ/ davant de /d/ o /g/

• m = /m/ o /mm/

/mm/ quan hi ha dues ‘n’ juntes

/m/ altres posicions

• r = /r/ o /ɹ/

/r/ principi de paraula

/ɹ/ davant de vocal o intervocàlic

Aquest inventari fix és una proposta per al procés de reconstrucció de la llengua. Com hem vist, cada vocal i cada consonant solen tenir més d’una realització fonètica segons el context.

UNITAT SIL·LÀBICA

L’estructura sil·làbica de les paraules en el kealingua sol ser CV (consonant+vocal), però la consonant pot consistir d’un grup de dues consonants excepte ‘dl’ o ‘tl’: (PL)C. Tanmateix, el patró que segueixen les paraules del kealingua és següent: [C/[PL]^dl^tl]V(N)([C/[PL]^dl^tl]V) CV.

Pel que fa a l’accentuació, la síl·laba tònica sempre és a principi de paraula, com en el cas del francès, perquè la darrera síl·laba de les paraules sempre és una partícula que indica la categoria gramatical a la qual pertany. Per això mateix, en el kealingua no existeixen els accents gràfics, ni tan sols es diacrítics perquè no hi ha cap paraula en l’estructura de la llengua que es repeteixi.

UNITAT ORACIONAL

En aquest apartat parlam sobre els trets prosòdics o suprasegmentals que fan variar el significat de les oracions segons la intensitat, el to o la velocitat que els parlants del kealingua utilitzen. Encara que la llengua de la qual parlam no sigui una llengua tonal, sí que l’entonació hi té una funció gramatical distintiva, pragmàtica i expressiva.

Quant a l’entonació amb la funció gramatical distintiva, mostrarem uns exemples d’oscil·logrames i corbes melòdiques que va prendre Joaquim Llisterri per a l’espanyol i que podem aplicar també al kealingua:

- Modalitat enunciativa de l’enunciat María vive en Málaga, en kealingua “Mariano tuli-gemgletente Málagababa”:

- Modalitat interrogativa de la pregunta ¿María vive en Málaga?, en kealingua “Mariano tuli-gemgletente Málagababa?”:

- Modalitat exclamativa de l’oració ¡María vive en Málaga!, en kealingua “Mariano tuli-gemgletente Málagababa!”:

Aquests tres exemples serviran per donar-li una forma inicial a la reestructuració de l’entonació del kealingua. Voldríem proposar que els mateixos nous parlants vagin conformant l’entonació per a les funcions pragmàtica i expressiva segons avancin les converses. És a dir, que la intensitat, la qualitat de veu, el ritme i el tempo dels enunciats per a afegir informació nova, les marques de cortesia, l’èmfasi d’elements del discurs i l’addició de matisos expressius siguin decisió dels parlants i que entre ells puguin arribar a acords implícits segons la parla avança en el temps.