Introducció a la Kealingua, una llengua artificial

Benvinguts a la pàgina web dedicada a la kealingua, un tresor lingüístic que ha emergit d’entre els morts i ha captivat l'atenció del Grup d'Investigació i Recuperació de Llengües Indígenes (GIRLI). La kealingua, que fins fa poc es creia extingida, ha trobat una nova vida a Catalunya gràcies als esforços del GIRLI i Korni Ripotik, una kea, parlant nadiua. 

Del grup de les llengües ameríndies, la kealingua s'ha convertit en el testimoni de la migració d’Amèrica a Catalunya i de l’exclusió social de molts nouvinguts com els kea; culpable de la creença de la inexistència de la kealingua. Els parlants, amb poca o gens de relació amb altres grups ètnics —ni tan sols a l’escola, que és en anglès— han explicat als membres del GIRLI, com se senten: “vivim en una terra de la qual no formem part”. Això no obstant, la seva manca de connexió amb Catalunya i la seva falta de participació en els fets culturals més bàsics, com la llengua, han estat provocats per la manca d’interès de la població espanyola i catalana, “ningú no parla kealingua, ni tan sols és una llengua reconeguda com a existent, de manera que no hi ha forma de crear un pont que ens permeti aprendre-la”. Korni explica a les membres del GIRLI que va començar a formar-se en anglès abans de venir a Espanya, perquè pensava que la llengua franca seria la vehicular del país. Va conèixer el GIRLI a través d’un diari que traduïa a l’anglès, que parlava sobre la iniciativa de recuperar una llengua indígena, esperant que la seva pogués tenir la mateixa sort. Així, es va posar en contacte amb l’entitat, que va quedar captivada davant el testimoni de Korni i va decidir emprendre la recuperació lingüística de la kealingua, de la qual aquesta web és el resultat.

Aquesta pàgina web, juntament amb el diccionari, té com a objectiu principal compartir i difondre la kealingua, sobretot per a aquells lingüistes que desitgin explorar i expandir el seu coneixement i la vulguin emprar per fer traduccions a posteriori. Les membres del GIRLI, encapçalades per Clara Castelar, Carla Ferragut, Catalina Pons, Aina Santandreu i Caterina Tomàs, han dut a terme un estudi exhaustiu de diversos aspectes de la recuperació lingüística, cobrint àrees com la fonètica, fonologia, sintaxi, morfologia, tipologia i pragmàtica, així com el lèxic. Aquesta llengua, segons l’entitat recuperadora, és un testimoni viu de la diversitat lingüística, cultural i patrimonial que, per tant, mereix ser estudiada i preservada per a les futures generacions.

Concretament, s’han agrupat els diferents aspectes de la recuperació lingüística en cinc: Castelar ha sigut responsable de la fonètica i fonologia, Ferragut, de la sintaxi, Pons, de la morfologia, Santandreu, de la tipologia i pragmàtica, i Tomàs, del lèxic; així i tot, les expertes han treballat de manera cooperativa, atès que un codi lingüístic funciona de manera dependent amb totes les parts. Com a annex, hi ha un darrer apartat, una traducció, que seria la demostració que la kealingua és un codi lingüístic sòlid i útil per a totes les formes comunicatives.